Emmanuel Levinas “El nombre de un perro o el derecho natural” (Difícil libertad, 1963, 1976)

Estem davant d’un text molt evocador d'Emmanuel Levinas, on en mig d’un caos molt premeditat, trobem reminiscències d’una experiència testimonial que ens fa reflexionar en la condició humana.

La curiosa forma amb la qual l’autor comença el text, ens marca com a través de la figura del gos, Bobby, ens conduirà a entendre l’impacte de la Shoá en la percepció de la humanitat. En primer lloc, Levinas s’endinsa a analitzar el versicle de les primeres línies, on des d’una perspectiva teològica, parla de com, l’ésser humà tot i ser carnívor, no sucumbeix a alimentar-se de forma grotesca, ja que està baix la mirada de Déu. Pensar en la consumició de la carn de forma violenta i com l’autor recalca de “carn trossejada”, ens porta a un passat de guerra, lluny de ser gloriós. Es pot entendre, doncs, que l’home, tal com Déu l'ha creat, és diferencia en certa forma, per aquesta característica de l'animal.

De manera al·legòrica, fa servir la figura de Bobby, el gos que els rebia al camp de concentració quan tornaven de fer feines per plantejar la tesi principal del text. Es qüestiona, qui és la figura del gos, i si s’ha de veure el gos d’una forma figurativa o al·legòrica. Levinas reivindica, que la figura el gos, s’ha d’analitzar com simplement el que és, un gos i exposa que s’ha procedit així des de la tradició del Talmud, transmesa oralment des de segles i, per tant, més antiga que el mateix La Fontaine. Prèviament a l'ètica i al logos, el gos és qui veurà a l’home en plena condició.

Des d’aquesta premissa, comença a donar testimoni del seu pas pel camp de concentració a França. Dins del camp, la mirada de l’altre, la dels homes lliures, dones i fins i tot els nens que, en certa forma, coexistien amb ells, “els despullaven de la seva pell humana”. És a dir, la mirada de l’altre envers ells, com a presoners i jueus, els condemnava a una degradació profunda, com Levinas escriu, a ser “Subhomes, un grup de micos”. És lògic pensar que, el racisme no és un factor biològic, com tampoc ho és l’antisemitisme. El que va provocar el nazisme és precisament el contrari; crear una nova realitat on el racisme constituïa un pilar fonamental i s’encarregava de reproduir tot un esquema de gradacions, on en aquest cas, els jueus principalment, van perdre la seva condició humana de facto.

Per poder desfer-se d’aquesta mirada, cal retornar a la font principal de l'humanisme, que per a Levinas és clarament la religió jueva. Al final del text, trobem una al·lusió a la prefilosofia, on es denota de forma clara aquesta tendència.

Com a conclusió, cal ressaltar que el gos que va començar a viure amb els presoners al camp, és l’únic els retorna la humanitat que un cop van tenir. És Bobby qui dona testimoni que, tot i ser privats de la condició humana per se, per a ell eren, sense cap dubte homes.